Notícies
Taula rodona sobre la nova presidència dels Estats Units
Dimarts, 11 de novembre de 2008
El passat dimarts 4 de novembre, els nord-americans van escollir Barack Obama com a nou presidents dels EUA, després d’una campanya electoral que ha estat seguida per milions de ciutadans d’arreu del món. La Fundació Josep Irla, amb l’objectiu d’analitzar aquest resultat, ha organitzat la taula rodona: La nova presidència dels Estats Units d’Amèrica.
Alba Castellví, patrona de la Fundació Josep Irla i encarregada de presentar l’acte, ha subrallat que ‘la nit electoral nord-americana va tenir una mística especial, no només pel que representava pels afroamericans, sinó també perquè es va llegir com una era nova tant pels EUA com per la resta del món’, però ‘aquesta emocionalitat’, ha afegit Castellví, ‘va donant pas a la racionalitat perquè les responsabilitats que haurà d’afrontar el nou president són enormes’. En aquest sentit Castellví també ha dit que ‘Obama haurà de canalitzar tota l’energia i il·lusió que han acompanyat la seva elecció cap a un pla de govern que retorni als nord-americans la confiança en les seves institucions polítiques i en les capacitats del seu país’. ‘Potser les expectatives són molt elevades’, ha afegit Catellví, ‘tenint en compte que els moments no són precisament favorables a un president activista’.
D’això, de com respondrà el nou president als reptes de futur, però també de la campanya, els candidats i la participació electoral n’han parlat les convidades a la jornada: la politòloga nord-americana, Leslie Charles, la representant a Barcelona de Democrats Abroad, Rebecca Lewis, i la periodista i corresponsal de diversos mitjans de comunicació catalans, Diana Negre.
Marta Rovira, secretària de Política Internacional d’Esquerra i moderadora de la jornada, ha expressat l’esperança d’Esquerra en què els EUA facin un gir en les relacions exteriors i la nova política internacional ‘estigui basada en el multilateralisme i assumeixi els reptes globals que ha definit la cimera de les Nacions Unides, com són la pobresa, els processos de construcció de pau, la crisi alimentària global o el canvi climàtic’. Així mateix, Rovira ha demanat a la nova presidència nord-americana que assumeixi aquests reptes ‘amb la responsabilitat que li correspon i que faci front a la crisi financera, refundant el sistema capitalista, i que es plantegi l’intervencionisme per part de l’estat’.
La Fundació Irla exposa el conflicte del Sàhara a Girona
Dijous, 23 d'octubre de 2008
El dilluns 20 d’octubre va tenir lloc a l’Estació. Espai Jove de Girona la quarta jornada sobre resolució de conflictes a nivell internacional on van assistir prop d’una quarantena de persones. El conflicte escollit va ser el Sàhara ja que la capital gironina esta agermanada des de fa 11 anys amb Farsia (Sàhara Occidental). Aquest acte, organitzat per la Fundació Josep Irla i la sectorial de cooperació d’Esquerra, compta amb el suport de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.
El Regidor Delegat de Joventut de l’ajuntament de Girona, Joaquim Ayats, va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada i de presentar els ponents. Segons Ayats, “el conflicte del Sàhara és un problema que sentim germà i sobre el qual l’Estat espanyol encara no s’ha posicionat” tot i haver-hi diverses resolucions de les Nacions Unides que autoritzen el dret a celebrar el referèndum pel dret a l’autodeterminació.
Després d’una breu introducció, Ayats va donar la paraula a Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Feliu va contextualitzar breument el conflicte desglossant els tres pilars bàsics d’aquest: “el dret a l’autodeterminació, la violació dels drets humans i la cooperació internacional”. Alhora va criticar la falta de pressió de les potències occidentals entre els quals destacà Estats Units, la Unió Europea i l’Estat espanyol com a actors fonamentals, i el silenci mundial “davant les reiterades violacions dels drets humans en els territoris del Sàhara ocupat pel Regne del Marroc, en el que actuen impunement les forces de l’ordre marroquines”. Va destacar però, que sortosament en l’última dècada els mitjans de comunicació ens permeten conèixer més directament aquesta situació de tortura als territoris ocupats del Sàhara.
En aquesta jornada, l’experiència personal davant el conflicte va venir de la mà d’Oulad Moussa, delegat del Front Polisari a Catalunya. Pel delegat sahrauí, les violacions dels drets humans es van iniciar amb l’ocupació espanyola del Sàhara. En paraules seves: “el colonialisme és la major violació de drets humans que es pot cometre vers una població”. Per Oulad, “la independència no és una ideologia sinó un dret per ser autòctons i poder exercir el dret de la llibertat”. Al llarg de la seva exposició va narrar com són estigmatitzats els nascuts al Sàhara des de l’ocupació marroquina. En els seus passaports no hi apareix Marroc sinó directament SH (Sàhara) per tenir-los controlats. Per acabar la seva intervenció, Oulad va afirmar estar satisfet per haver convertit “el conflicte del Sàhara en una pedra a la sola de la sabata del Marroc; ja que quan es parla del Regne del Marroc, surt insistentment el problema del Sàhara.”
L’última intervenció va anar a càrrec de Gemma Valeri, Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona, la qual va remarcar el gran treball que s’estava realitzant des de la societat civil gironina en defensa dels drets humans. Al llarg de la seva breu intervenció va destacar que als estats que s’anomenen avançats també hi existeix la tortura, només cal recordar Guantanamo. I va remarcar que l’estat espanyol és dels principals venedors d’armament al Marroc. Acte seguit va passar la paraula a un representant d’ACAPS a Girona (Associació catalana d’Amics del Poble sahrauí) perquè expliqués els projectes que estan realitzant.
Durant el torn de paraules es va reclamar més unitat política dels partits catalans; també es van explicar projectes com el “Desert Màgic” que dóna a conèixer el conflicte a les escoles del Principat; i es va concretar que és necessari sensibilitzar la gent del carrer per tal que facin d’altaveus del conflicte. I també es va visionar un petit documental en el qual els mateixos sahrauís explicaven la seva situació i les tortures, segrestos i assassinats viscuts. Se’n pot destacar d’impediment dels nens i joves sahrauís que han estat segrestats i/o torturats de continuar els seus estudis o de ser atesos als centres sanitaris. O fins i tot, el perill de desconèixer què els passaria als que havien participat en aquest documental.
Per acabar, Quim Ayats va concloure que ara tenim més accés al què està passant realment als territoris ocupats, i que “és imprescindible el treball d’ACAPS però també ho és la voluntat política i va destacar la gran capacitat de resistència del poble sahrauí”.
El conflicte a Palestina tractat en una nova jornada sobre drets humans i Pau
Dijous, 2 d'octubre de 2008
La Fundació Josep Irla i la comissió sectorial de Cooperació Internacional, Pau i Solidaritat d’Esquerra, amb el suport de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, han organitzat una jornada per reflexionar sobre el conflicte a Palestina, en el marc del Seminari Internacional sobre Drets Humans i Pau, que intenta aprofundir en la situació de diversos conflictes i difondre la cultura de la pau en el sentit d’oposició a la resolució bèl·lica d’aquests conflictes sociopolítics.
En aquesta ocasió, el seminari ha girat entorn al conflicte que es viu a Palestina, perquè, tal i com ha exposat la secretaria de Política Internacional d’Esquerra, Marta Rovira, ‘és innegable que el conflicte existeix’ i aquest té una triple dimensió: política, social i econòmica. ‘Existeixen dues entitats nacionals, un problema religiós i una lluita pel territori, per tant identifiquem clarament un conflicte a nivell polític’ ha dit Rovira i ha afegit que aquest conflicte és també econòmic. En aquest sentit, la secretària de Política Internacional d’Esquerra ha explicat que Palestina ha viscut un retrocés econòmic molt important en els úlims anys: ‘Palestina produïa el 4% del PIB de l’Estat d’Israel i actualment és completament dependent de la cooperació internacional i l’ajut humanitari’. Rovira ha apuntat també que no es pot oblidar que tot això ‘es dóna en un context de pobresa i d’ocupació territorial, que origina moviments de rebel·lió, que porta a parlar també d’un conflicte social’.
La jornada s’ha estructurat al voltant de tres intervencions que han enfocat el conflicte des de tres perspectives. Xavier Martí, professor d’Economia Mundial de la UB i expert en el conflicte palestí, ha abordat el conflicte des del punt de vista economic, Sàgar Malé, cooperant català que va residir a Jerusalem i membre de l'associació Mapasonor, ha centrat la seva exposició en contextualitzar la situació actual de Palestina, i finalment, Andreu Felip, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha parlat sobre les accions que s’emprenen des de Catalunya a Palestina.
© 2008 Fundació Josep Irla